divendres, 28 d’octubre del 2011

Autors

Cerqueu una cita/text breu (8-10 línies)  rellevant de cadascun dels autors presentats:

Decroly
Decroly:

Introdueix els centres d’interès com a proposta pedagògica basada en el respecte pel nen i la seva personalitat amb l’objectiu de prepara els nens per viure en llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en la globalització, l’observació de la naturaleza i l’escola activa.

Decroly igual que Maria Montessori, va començar interessant-se pels problemes dels febles mentals. Va aplicar el mètode científic a la investigació dels factors que puguin modificar de manera favorable, l’evolució intel·lectual, afectiva i motriu dels nens que sotmetia a la seva observació. 

Els amargs records del seu pas per l’escola primària, van deixar una profunda empremta en l’ànim de Decroly, el que va donar origen a que s’interessés profundament per l’educació de la infància de manera integral.


Freinet:
Freinet

Una de les tècniques d’aquest autor que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn és el text lliure:
És un text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema i sense temps prefixat. Es desenvolupa seguint els fases següents:

-    L’escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual
-    La lectura davant el grup, en la qual es treballa l’entonació i la modulació de la veu
-    El comentari de text de forma col·lectiva
-    Altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per a l’escola.

Freinet remarca, que no vol utilitzar els llibres de text, sinó que ell mateix va dir: “s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure i es pot parlar del que vulguis”. Amb aquestes paraules va fer referència al text lliure.


Dewey:
Dewey

Aquest autor deia: l’educació escolar ha de ser una educació social sobre la cultura del present. L’esforç es fonamenta en l’interès, per tant la vida ha de ser comunitària per aprendre de la democràcia.

I el seu mètode es basa en 5 punts
1.       Experiència directa
2.       Necessitat a resoldre problemes
3.       Cerca d’alternatives
4.       Apuntar solucions (pedagogia activa)
5.       Comprovar eficàcia

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Actualització dels 30 punts de l'escola nova

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
Actualment els mestre treballen més amb les activitats practiques.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
Avui dia els nens es millor que visquin en un ambient familiar i no en un internat.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
L'escola actualment esta entre la ciutat i la natura, moltes escoles actualment tenen un hort urbà i algunes fins i tot animals.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
Aquest punt no es pot actualitzar ja que es millor que els nens visquin amb la família.

5. La coeducació.
La coeducació és molt important perquè els nens aprenguin a respectar amb igualtat de condicions els del sexe contrari.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
Actualment els nens segueixen fent treballs manuals normalment acompanyats de una teoria.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Aquest punt no es pot actualitzar ja que es un ofici que no es treballa actualment a les escoles.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
En les escoles actuals també tenen lloc els treballs lliures i creatius.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com
pels jocs i els esports.
En l'actualitat amb l'assignatura de Educació física els nens fan gimnàstica i jocs en iniciació a diferents esports.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
Les excursions i colònies en les escoles d'ara es segueixen fent i es important perquè els nens es culturitzin.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir.
Perquè el nen aprengui és que comprengui el que se li està ensenyant que no pas que ho memoritzi. 

12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
És important que el nen aprengui a interioritzar tota la informació bàsica.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
A partir de les experiències viscudes el nen aprendrà nous conceptes.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
No només s'ha de fomentar l'activitat personal encara que es molt important.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.
Actualment també es fomenten els interessos espontanis.

16. El treball individual del nen.
Ha de ser un treball continuat.

17. El treball col·lectiu o en equip.
Els nens han d'aprendre a socialitzar-se amb els altres nens i una manera important és amb el treball en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
Actualment l'estudi es fa pel matí i per la tarda, no es fa distinció en horari.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
En l'escola actual es fan de 4 a 5 matèries diàries.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
Aquest punt esta relacionat amb l'anterior. En les escoles acostumen a tenir un horari fix cada setmana.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Actualment l'educació és va adquirint dia a dia.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escolesnoves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
El delegat en l'escola actual és punt clau per la relació professor – alumne/a.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
Actualment això no esta vigent.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
Amb els elogis i recompenses ajudem a que el nen es senti valorat i es motivi més amb la feina a realitzar.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.
Actualment es segueix castigant al nen quan fa un error així aprendrà el que es correcte i el que no.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
El nen aprèn a partir del seus treballs i no comparant-ho amb els dels companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
L'escola actual es acollidora i molt lluminosa. 

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

La música és una bona forma de comunicar-se per tan es bo que el nen aprengui a utilitzar-la. Amb el cant i amb la practica d'un instrument poden desenvolupar moltes habilitats.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
La escriptura i la lectura és la base de l'aprenentatge del nen.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
L'escola actual t'ensenya el respecta a la elecció lliure.

Aida, Magda, Meritxell i Eunice

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Tema 2: L'ÉCOLE NOUVELLE.

PROGRESSIVE EDUCATION al llindar del segle XX
Necessitat de canvi del model escolar; fonamentació en el coneixement científic

El sistema tradicional es distingeix entre:
- Precursors
- Pedagogs-renovadors
- Reformadors socials

3 precursors:
- Comenius deia que sabia d'ensenyar amb institució, defensava també les llengües. Partia de que el món era cristià. Crea la didàctica. Ensenya al nen fent que dibuixi...

- Herbart: filòsof (1806), la pedagogia deriva de la fi de l'educació
- Pestalozzi: (1800) fer escola dia a dia, compromís per l'infant
pròpiament no són pedagogs

Els reformadors socials: Josep de Calasanç (1592): escola per a nens pobres; Jean-Baptiste de la Salle (1684): escoles cristianes; Marcellin de Champagnat (1817): escoles rurals; Giovanni Bosco (1853); tallers d'ofici professionals i creador dels salesians.
Dewey

Fröbel
*Friedrich Fröbel (1837): va dir "jugant s'apren". Tenia una visió de l'educació integral: saltar, córrer, equilibri (la xarranca), etc. 


*John Dewey: "currículum" --> conjunt d'itineraris que faran els infants/alumnes; erròniament es creu que el currículum és el pla d'estudis.

Decroly

*Ovide Decroly: va treballar amb discapacitats. El seu treball amb aquestes persones resultà ser que servia per a tothom. Tractava a partir de la capacitat biològica un reforç positiu, per ex. un nen amb elasticitat animar-lo a continuar fent educació física, ho feia a partir de l'alimentació, la protecció, la seguretat, el treball/joc, aquestes necessitats era el seu centre d'interès. L'altre idea clau va ser la Globalització. Decraly és el creador de la República escolar. 

Montessori
*Maria Montessori: pedagogia científica basada en la percepció multi-sensorial. És una gran imatge per a Itàlia; posa l'accent en la capacitat de desenvolupament. Els hàbits no són autometismes, hi ha una voluntat per aprendre'ls com per exemple: raspallar-se les dents, si algun dia no pots, estàs neguitós, ho fas de manera inconscient, si es autometisme però és voluntàri. Moment llindar de maduració --> és el moment en el que el nen per exemple ha de parlar.
Ferrière



*Adolphe Ferrière: sistematitzador i divulgador de l'Escola Nova/Activa

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Fracàs escolar. Banda Ampla

Distingeix posicions d'opinió sense fonament, principis i explicacions científiques, alternatives i propostes d'acció aplicable i verificables.

“Un bon mestre ha de ser una persona creativa. Tu sortiràs de la universitat, et diran el que  i com ensenyar però realment quan et trobis en una situació davant l’aula es quan et dones conta que una metodologia et funcionarà amb un grup d’alumnes d’una manera determinada i amb un altre un altre.”

Aquesta aportació no arriba a dir res, encara que hi ha una part de raó en les seves paraules, per molt que t’ensenyin la teoria sempre va a part de la practica.
Octavi Fullat

“Vol fer veure que la societat té un pes sobre la mini societat que es la institució escolar, i que els defectes de la societat gran preses sobre la societat petita.”

Es una explicació amb principis. Aquestes paraules les va dir el professor Octavi Fullat. Aquest homes és una figura de referència en el camp de la Filosofia i l’Educació contemporània.
Els seus treballs i investigacions, així com la seva tasca docent universitària, configuren un itinerari d’excel·lència sempre orientat a resistir les ideologies dominants. La llibertat és un dels temes centrals del seu pensament.


“Aquests professors estan molt bé preparats i que el sistema més ve es basa en política i suposo que als professors els hi agradaria fer unes altres coses però no les fan perquè no els hi donen medis o formes de fer-ho.”

Aquesta opinió aporta una cosa que es podria aplicar, com els medis i formes per fer coses que els hi agradaria realitzar als professors.

“Es molt fàcil parlar de l’atenció individualitzada, parlar del model de Finlàndia quan aquí s’està retallant el 10 % en educació, s’ha tret la sisena hora que servia de reforç, i els alumnes sobretot de la publica es troben desemparats.”

Només és una opinió, no té cap fonament ni cap principi.

“Les famílies tenen una visió com molt negativa del professorat però es que dins del professorat crec la feina no es fa gaire bé perquè crec que és molt més fàcil posar-te davant de llibres que intentar motivar els alumnes i fer que ells vulguin aprendre.”

La primera part no hi diu cap aportació important, però al final si que hi ha una cosa que es podria aplicar, la motivació en el nen per evitar, potser, una part del fracàs escolar.

“El sistema educatiu que tenim és un bon sistema perquè la teoria ens ho demostra, el que passa que la practica ens diu que té algunes mancances. De 3 factors, els més importants els alumnes, seguidament els mestres i finalment els pares. Si aquests factors no estan sempre en equilibri i harmonia doncs a la que caigui un ja cau tot.”

Això podria ser una explicació científica, ja que per molta teoria que hi hagi, el més important és la practica. I si en aquesta falla un element la resta ja no funciona.

Text Rousseau i Condorcet

Rousseau (Ginebra 1712- París 1778)

Rousseau
Va ser sempre individualista, crític i polèmic amb les idees dominants a la seva època. Se’l considera un precursor del romanticisme. És també un dels inspiradors de la pedagogia moderna. Va ser molt important la seva aportació a l’esperit de la Revolució Francesa.

En la seva cèlebre novel·la Emili va criticar l’educació tradicional, que pressiona i destrueix la naturalesa originària de l’individu amb una estructura artificial. Com a alternativa va proposar una educació orientada a conservar i enfortir la naturalesa humana. En lloc d’intentar modelar l’home segons les seves pròpies idees, l’educador ha de procurar que el desenvolupament físic i espiritual del nen es faci d’una manera espontània. Cada nova adquisició ha de ser un acte creador: l’educació ha de provenir de l’interior de l’educand. D’acord amb les seves concepcions, Rousseau presenta la naturalesa com una força creadora i viva, inherent a l’esperit humà.


Condorcet (1743-1794)

Condorcet
Totalment un home de la Il·lustració, un defensor de la llibertat econòmica, la tolerància religiosa, jurídica i la reforma educativa, i l'abolició de l'esclavitud, Condorcet tractat d'estendre l'imperi de la raó als assumptes socials. En lloc de dilucidar el comportament humà, com s'havia fet fins ara, mitjançant el recurs ni a la moral o les ciències físiques, va tractar d'explicar per una fusió de les dues ciències que amb el temps es va convertir en transmuta en la disciplina de la sociologia.
Condorcet, afirmava que l’esperit humà pot perfeccionar-se indefinidament. Hi ha tres línies de progrés.
- La destrucció de la desigualtat entre els pobles.
-  La destrucció de la desigualtat entre els homes (Revolució Francesa).
- El perfeccionament físic i moral de l’home.

Això s’aconseguirà quan triomfi la raó, quan la raó sigui la única reina i senyora dels homes i només a través de l'educació es pot aconseguir la perfecció humana.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Concepte d'educació. Cartes




Educació com a aspiració: És l’educació vista com les pasionalitats de l’individu, a més educació, majors aspiracions.

Educació com a desenvolupament: L’educació incideix positivament en el desenvolupament de l’individu. Sense educació no pot haver-hi un desenvolupament ni un aprenentatge complet.

Educació com a funció internacional: L’educació no tan sols es realitza en un país en concret, sinó que es dóna a tots els països i de forma global. Per tant, és un procés de desenvolupament personal i social que ens ajuda a comprendre les realitats tant diferents en altres països i ens permet la comunicació oberta a tothom.

Educació com a funció cultural: A través de l’educació, la gent aprèn i adquireix un nivell intel·lectual i social, també es poden aprendre costums de diverses cultures i fer-les pròpies i mitjançant això fomentar el respecte cap als altres i crear valors.

Educació com a funció social: L’educació et dóna pautes per a viure en societat, per evitar conflictes, per desenvolupar-se socialment i per aprendre a conviure en grup. 

Educació com a necessitat: L’educació és una necessitat primària i és fonamental i imprescindible per al desenvolupament i aprenentatge de les persones.

Educació com a realitat: Educació és un àmbit que s’ha de fomentar, no deixar-la de banda en les nostres vides ja que, vulguem o no es un procés que dura tota la vida.

Definició d’educació: És qualsevol acte que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat d'una persona, per tant afecta al desenvolupament personar i social de l'individu. També es pot definir com el procés pel qual la societat transmet de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, les aptituds i els valors. 

Classes d’educació: Educació familiar, escolar, anònimes o informals (TV).

Tema 1: El sistema escolar; la institució escolar

Instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge


Rousseau
El sistema il·lustrat. La revolució és més bé una evolució en la Revolució Burgesa Francesa. Dos personatges il·lustrats: Rosseau i Condorcet.



El primer va exposar "el saber veure l'infant que tens davant". Va saber observar, conèixer i conduir el nen en l'escola activa, encara que no va ser el creador d'aquest tipus d'escola, seria 100 anys després amb les seves idees quan es creà.

Condorcet



El segon, Condorcet, volia que la cultura arribes a tothom, començà a fer declaracions, això en aquella època era novetat. Rosseau  va dir "escola per a tothom", Condorcet va instruir a l'escola educativa. 

Schiller i Goethe





Dos alemanys romàntics: Schiller i Goethe. Encara que l'escola va començar a França aquests personatges alemanys il·lustrats romàntics raonaven i feien literatura poètica, justificant un sistema més il·lustrat.



- Institució: part de l'ensenyament amb un component repetitiu
- Ensenyament: es mostrar, corresponent a la didàctica, organitzar, és un pas més
- Educació: és tot (família, escoles, polítics...)
- Aprenentatge: resultat de l'ensenyament
- Formació: resultat de l'educació

L'escola s'organitza de la següent manera:

ensinistrament-domesticació
Ensenyament <-- didàctica-pedagogia --> Educació
organització escolar-orientació escolar
|                                   |   
(colònies, sortides...)   (aquest nen hauria d'anar a...)


  • Ensinistrament-domesticació: accions repetitives per tal d'aprendre coses
  • Didàctica: la ciència d'ensenyar
  • Pedagogia: la ciència de tota l'educació, saber i trobar la manera de treure la major capacitat i aprenentatge d'un infant en concret
Tots aquests conceptes són els que estan o haurien d'estar lligat a l'escola
_________________________________________________________________________

Napoleón: la institució escolar també és un instrument del despotisme il·lustrat. Uniformització, centralisme. Imperi Romà llengua-dret-religió / Imperi Napoleònic: llengua-dret-escola

Escola --> pensada per instrucció i ensenyament. Família, mitjans de comunicació i escola, són els 3 agents de l'educació, de comunicació i de cultura.

Instrucció-Ensenyament-Educació
                        |(resultat)     | (resultat) 
          |                  | 
Aprenentatge-Formació


La instrucció es basa en l'ensenyament i l'educació. De l'ensenyament obtenim aprenentatge, de l'educació obtenim formació.

_________________________________________________________________________

*Altres conceptes/termes associat:

METODOLOGIA (ha vingut a sustituïr la didàctica)

Dues orientacions en el decurs de la història:
- PAIDEIA: iniciació per la gimnàstica i la música
- ARTS LIBERALS: arts de l'humà lliure; belles arts i arts científiques per als il·lustrats.

pervivència de les dues orientacions; les altres són: arts servils o mecàniques (fer de fuster...)


Aida, Magda, Meritxell i Eunice