Tema 6: Critiques al model escolar dominant

Societats occidentals (1960 – 1980

Alexander Sutherland Neil funda al 1921 l’escola Sumerhill. Es pionera enl’escola democràtica. Aquesta escola es basa en en que els nens escullen sivolen assistir a les classes, on tots participen en la dinàmica de l’escola.Defensen que els nens han d’aprendre amb llibertat de cohesió. Pedagogia antiautoritaria.

Els principis de l’escola “Summerhill”:

• Creu en la bondat els ésser humans
• La convivència a partir de l’amor i el respecte. (Lane)
• La felicitat com a bade de l’educació. (Rousseau)
• La importància del sexe i la corporalitat. (Reich)

Li dona molta importància a les activitats artístiques i creatives com la dansa o el teatre, els llibres deixen de tenir la mateixa importància i alguna assignatura com la religió.

En el govern de Summerhill ho decideix tot menys la contractació i el sou dels professors.

Carl Rogers, va ser un important psicòleg dels EEUU. Va desenvolupar la “Teràpia no directiva” coneguda perquè esta centrada en el client, li va donar el nom de “Teràpia centrada en la persona”.

“… el individuo tiene suficiente capacidad para gestionar de forma constructiva todos los aspectos de su vida que potencialmente pueden ser reconocidos en la consciencia”.

• 
  La teoria per el nen: Pren l'experiència com a una realitat, actualització de l'organisme, aquesta realitat interactua amb la tendència de l'organisme a l'actualització.
• Desenvolupament del jo: como a conseqüencia de la diferenciació, conseqüencia de la interacció entre el mitjà i l'organisme.
• A mesura que la consciencia del jo apareix el nen desenvolupa unes necessitats que es veuen positives. Aquestes necessitats apareixen amb la interacció amb l'altre persona, amb les seves experiències pròpies, la satisfacció es una necessitat que es considera reciproca ja que si veu que alguna cosa satisfà a l'altre es considera positiva.
  • La relació professor-alumne, tan important.
  • S'ha de viure de manera plena auto conscient

LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

• Perspectiva sociopolítica

Projecte educatiu:

Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

Estudi de la metodologia analítica i les seves aplicacions en el proces educatiu.

Es dona prioritat a la dinàmica en grup mestre-alumna. Considera que l'actitud no directiva del mestre ajuda a l'autogestio del grup-classe, canvi en l'estructura de la societat. Vol canviar la societat per desprès canviar a l'individu.

(M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965)

• Orientació psicoterapeuta

Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa 

Aportacions de las ciències humanes. Volien canviar l'individu per aconseguir un canvi social.

(Oury i Vasquez)

LA MORT A L'ESCOLA

• M. MacLuhan
• Ivan Illich
• Everett Reimer
• Paul Goodman

L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

• P. Bourdieu i J.C. Passeron: “La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970”.
• Ch. Baudelot i B. Establet: “La escuela capitalista en Francia, 1971.”

ESPAI SOCIAL I PRACTIVAS SOCIALS SEGONS “PIERRE BOURDIEU”

L'EDUCACIÓ PERSONALIZADORA

Emmanuel Mounier: Manifeste du service du personnalisme, 1936

Filòsof cristià atent a la problemàtica social i política. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)

Impulsor del moviment “Personalisme”.

Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.

L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.

L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana esdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA

Paulo Freire:

• La educació com a pràctica de la llibertat, 1967.
• Pedagogia de l'oprimit, 1970.
  Nova visió de l'alfabetització perquè implica comprensió critica de la realitat social, política i econòmica.

PEDAGOGIA CRITICA

• Henry Giroux
  (critic cultural)
• Michael Apple. La seva teoria de l'educació esta basada en el humanisme i la seva visió postmodernista.
• Basil Berstein “Las reglas del dispositivo lingüístico no están libres de ideología, sino que reflejan los aspectos del potencial de significado a los que otorgan mayor importancia los grupos dominantes”

REFERENTS SIMBÒLICS, ROMÀNICS I COMERCIALS

• El Che, 1967 a Amèrica Llatina
• EL Maig de 1968 a Paris
• La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
  
  
  
  
  Meritxell, Aida, Magda i Eunice

Tema 5.Metodologia sistemàtica i tecnificació de l’educació

La teoria general dels sistemes

Aquesta teoria general de sistemes va sorgir dels treballs realitzats per Ludwing von

Bertalanffy (biòleg i filosof austríac). Aquesta teoria es basa en les sortides i entrades dels sistemes per a una correcció interna i externa, tenint en compte el concepte de que el món és un sistema dinàmic; tot esta connectat. 
La finalitat d’aquestes teories generals són:
- Arribar a entendre el tot com una unitat.
- El desenvolupament de teories en els diferents camps.
- Reduir l’esforç aplicat.

En el sistema educatiu, la teoria general de sistemes s’aplica en les relacions, els objectius (ensenyar coneixements bàsics) i les finalitats (intentar educar a l’infant perquè sigui més autònom).

Metodologia: conjunt de procediments basats en principis lògics que intenten arribar a un objectiu científic.
- Analogia: comparació entre diferents conceptes per arribar a un raonament.
- Inducció: s’arriba a un raonament general a partir de premisses particulars.
- Deducció: s’arriba a un raonament englobar totes les premisses en una.
- Expreimentació: és la comprovació de les hipòtesis de treball. 


L’Isomorfisme són aquells conceptes que tenen una mateixa forma mentres que, quan aquests tenen una mateixa funció en diferents cultures s’anomena homomorfisme. 


Cibernètica i educació

És la comparació entre l’organisme i una maquina. Tots dos tenen un sistema de regulació; controla els desequilibris per arribar a un millor funcionament. 

Norbert Wiener va ser un matemàtic estatunidenc, i va ser el que va desenvolupar aquesta teoria de la cibernètica i per fer-ho comparava l’organisme amb la maquina. 
En resum podem dir que la cibernètica és una combinació entre la tecnologia, la ciència i la praxeologia que la seva funció és mantener el control, la comunicació, la regulació i connectar la informació.

Claude Shanon va ser un matemàtic conegut per les seves investigacions a la ingeniería. Pensava que la pedagogia podia tenir un tractament quantitatiu i tecnològic per aconseguir un equilibri dinàmic, sense deixar de banda l’esser com a persona. (subjectivitat, consciencia i creativitat).





Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Els Estats Units, desprès de la segona guerra mundial, va esdevenir la primera potencia mundial i va decidir invertir en l’educació. 

Ralph Tyler va ser un educador que va impulsar l’avaluació educativa i de currículum, que no deixa de ser una maner a de poder controlar i millor l’eficàcia educativa mitjançant proves d’estudi. 


Taxonomia dels objectius de l’educació


Benjamin Bloom va ser un psicòleg estatunidenc que va treballar en la taxonomia dels objectius en l’àmbit del coneixement (1950). Va concluir que l’ensenyament a de marcar uns objectius clars i avaluables. 
Objectius: 
- Coneixement: no és necessari memoritzar totes les dades dels conceptes ensenyats a classe. 
- Comprensió: entendre, interpretar i assimilar tots els conceptes. 
- Aplicació: hi ha conceptes teòrics que són molt més eficaços portats a la practica. 
- Analisi: saber estructurar i descomfigurar un concepte complex per a facilitar-ne l’estudi. 
- Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura
- Avaluació: serveix per comprovar l’aprenentatge. (a de ser inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa).

Les finalitats poden ser generals, especifiques, operatives o finals.
Els continguts poden ser conceptuals, procedimentals o actitudials- habituacionals. 

En l’ambit de l’afectivitat en la taxonomia dels objectius hi treballava David R. Kraathwohl, educador que creia que la clau de l’ensenyament no regia en el coneixement sinó en la pasió i interes en la que l’educador i l’alumne aprenen els coneixements. 
Objectius a treballar: 
- Recepció: la consciencia, l’atenció selectiva, i la predisposició que l’alumne treballa.
- Resposta: treballar la participació activa a través de despostes a diferents situacions.
- Valoració: El valor que un estudiant atorga a un concepte gracies al control intern que permet determinar-lo.
- L’organització: capacitat de relacionar diferents valors i conceptes. 
- Caracterització conjunta de valors: la perspectiva generalitzada que te un mateix sobre la seva caracterització dels valors.


Magda, Eunice, Meritxell i Aida

Text Eugeni d'Ors

1. Ressenya de contingut. Esposar les idees sense afegits.

El text tracta del curs donat per Eugeni d’Ors en el que explica el que s’entén de la Pedagogia i el que s’ha de fer per a que sigui una base racional i científica. D’Ors es va basar en la teoria de Herbart (la Pedagogia adquireix una base filosòfica, que li donen l’Ètica i la Psicologia), però la va completar i superar.

Herbart diu que les coses que sabem busquen les coses noves, però que no són assimilades sinó les podem relacionar amb les que ja sabem.

També ens parla del comportament per ser un bon mestre. Aquest ha de tenir una formació i creació, però primer s’ha de perfeccionar a ell mateix abans de fer-ho amb els altres.     

2. Situa el text, el seu contingut en el context. Pot ser context: històric, temàtic, del temari de l’assignatura.

El text es situa durant els mesos d’abril i maig a l’any 1915. Està escrit per Carme Montaner , 1915 i és un resum del curs donat per Eugeni d’Ors als Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi organitzats per la Mancomunitat que va ser publicat a Quaderns d’Estudi al novembre del mateix any. És un text, relacionat per tant, amb la progressiva educació al llindar del segle XX, l’École Nouvelle. D’Ors, en el seu discurs, parla de 2 precursors, Herbart i Pestalozzi, els quals es van basar en una pedagogia amb base filosòfica.

3. Elaboració personal. Relacionar amb l’actualitat, constatar amb d’altres autors. Si es tenen clares, idees pròpies.

Les paraules de Herbart sobre l’aprenentatge del nen, s’hauria de dur a la pràctica avui en dia. Un nen no entén la relació que hi ha en les coses que ha d’aprendre d’una assignatura amb el que li serveix per un futur. Es una cosa que s’hauria d’explicar i relacionar.

Actualment també se li dóna importància a la formació del professor. Un bon mestre no pot ensenyar si abans ell mateix no s’ha perfeccionat. 

Eugeni d'Ors

Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Édouard Claparède

Édouard Claparède:  (24 de març de 1873 - 29 setembre de 1940 Ginebra) va ser un neuròleg, pedagog i psicòleg infantil suís. Claparède va cursar els seus estudis universitaris a Alemanya, Suïssa i França. Es va especialitzar en psicologia infantil, ensenyament i memoria. En les seves teories es va consolidar en estreta relació la pedagogia amb la psicologia infantil, la qual cosa el va portar a organitzar un seminari de Psicologia Educacional en 1906. I sis anys més tard va fundar l'Institut Rousseau (1912). Avui dia, Institut de Ciències de l'Educació. Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors a que observessin als seus alumnes i a partir d'aqui començar a construir les classes. Amb el concepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. L'educació havia de servir per preparar-se per a la vida.
El seu estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil va trobar continuïtat en l'obra de Jean Piaget.

Henri Wallon

Henri Wallon: (1879-1962 París). Es va graduar en Filosofia, va acabar medicina i es va doctorar en lletres. Així doncs, va ser un psicòleg, filòsof i professor del Col·legi de França i director de l'Escola d'Alts Estudis i Director del Institut d'Investigacions Psicobiològiques del Nen, de París.

Els primers treballs de Wallon s'orienten cap a la psicopatologia, per centrar-se posteriorment en la psicologia infantil i l'orientació. Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat, en el que hi ha un problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen (uns 3 anys) i els altres. Aquest autor defensava un concepte unitari de l'individu i va coincidir amb Vygotsky en l'afirmació de que el nen és un ésser social des de que neix i que en la interacció amb els altres hi resideix la clau del seu desenvolupament.

Vigotsky

Lev Semianovitx Vigotski: (17 novembre 1896 - 11 juny de 1934 a Moscou, Unió Soviètica). Va ser psicòleg jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, fundador de la Psicologia històric-cultural i clar precursor de la neuropsicologia soviètica. 
Vigotski és conegut com el Mozart de la psicologia, per la seva obra, en la que la idea fonamental és el desenvolupament dels humans que consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que són transmesos a través de la interacció social, la qual es converteix en el motor de desenvolupament.
Aquest autor considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament. 

  

Jean Piaget

Jean Piaget: (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Piaget ja d'estudiant de batxillerat va mostrar uns dots extraordinaris per a la biologia. Després, va ser professor de filosofia i de psicologia a diverses universitats europees. La seva extensa obra comprèn des de l'epistemologia (filosofia de la ciència) fins a la biologia i la psicopedagogia.
Piaget va unir en un discurs coherent les etapes del desenvolupament neurobiològic -des del naixement fins al final de l'adolescència- amb l'evolució de la intel·ligència humana, i va integrar-hi la influència del medi, és a dir, de la societat com a transmissora de cultura i valors.
La clau fonamental de la seva concepció rau en el fet que tots aquests factors estan interrelacionats en un desenvolupament evolutiu que busca permanentment l'equilibri en una successió d'estadis i períodes.
Piaget distingeix 4 períodes:

• sensoriomotor (del naixement fins als 2 anys)
• preoperacional (fins als 7 anys)
• operacions concretes (fins als 11 anys)
• operacions formals (fins al final de l'adolescència)

Només en aquest últim període assolim el pensament complex que caracteritza la intel·ligència humana.

Eduard Spranger

Eduard Spranger:  (Berlín 1882 - Tubinga 1963). Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Rudolf preconitzà una educació liberal i integral, a més va establir una relació entre escola - cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques. Segons aquest autor, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

Rudolf Steiner

Rudolf Steiner: (25 de febrer de 1861 - 30 de març de 1925, Austràlia). Va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinànima, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments.

Va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual.

Kerschensteiner

Georg Kerschensteiner: (Munich 1854 - 1932). Va ser un pedagog, matemàtic i físic alemany. L'any 1854 va ser nomenat Conseller d'Institució Pública i a partir d'aquell moment esdevingué una figura clau en el món de la pedagogia alemanya, especialment en la ciutat de la seva residència. 

Kerschensteiner va ser influenciat per Pestalozzi i Dewey, el qual va propugnar l'escola del treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional.
Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.

Makarenko

Anton S. Makarenko: (13 de març de 1888 - 1 d'abril de 1939, Moscou). Va ser un pedagog, escriptor, mestre d’escola de primària, mestre d'institut de magisteri. Va fer uns cursos pedagògics i va fundar cases cooperatives per orfes de la guerra civil, el qual se'n destaca la Colònia Gorki (recollien els nens orfes i delinqüents per educar-los). 

Makarenko sempre va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers. Per tant la seva idea per evitat els problemes de l'educació era aconseguir un canvi en la conducta dels colons. Es pot destacar:

• Objectius: constructors actius i conscients del comunisme; disciplina conscient; col·lectivitat; colònies de treball.
• Colònia Gorki: dins d'aquesta colònia, però, hi ha robatoris. Això fa que hi hagi un “consejo de comandos”, el qual no funciona però hi ha unitat i cohesió de grup i fa que hi hagi el treball col·lectiu. 

Freinet

Célestin Freinet et Élise: (Gars, 15 de octubre de 1896 - Vence, 8 de octubre de 1966), pedagog francés i creador de les Técniques que porten el seu nom, utilizades en nombrosos mètodes d'Investigació Pedagógica. L’any 1920 va tornar ferit de la guerra de les trinxeres i es va plantejar llavors, ser mestre d’escola, però li van oferir ser pensionista de guerra. Finalment va decidir anar-se'n a treballar de mestre.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos culturals. Són els mètodes naturals, aquest autor deia: s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure, pots parlar del que vulguis. Se'n destaca, llavors:

• El text lliure
• El llibre de la vida
• La impremta escolar
• La fotografia i el cinema
• La ràdio i l'electròfon
• Les màquines d'instrucció
• El pla de treball setmanal
• Els mètodes naturals
• La biblioteca de treball

La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l'escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. A l'escola s'ha d'aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu, per tant es parteix de principis sòlids, universals i coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.

Aida, Magda, Meritxell i Eunice