| Édouard Claparède |
El seu estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil va trobar continuïtat en l'obra de Jean Piaget.
| Henri Wallon |
Els primers treballs de Wallon s'orienten cap a la psicopatologia, per centrar-se posteriorment en la psicologia infantil i l'orientació. Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat, en el que hi ha un problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen (uns 3 anys) i els altres. Aquest autor defensava un concepte unitari de l'individu i va coincidir amb Vygotsky en l'afirmació de que el nen és un ésser social des de que neix i que en la interacció amb els altres hi resideix la clau del seu desenvolupament.
| Vigotsky |
Vigotski és conegut com el Mozart de la psicologia, per la seva obra, en la que la idea fonamental és el desenvolupament dels humans que consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que són transmesos a través de la interacció social, la qual es converteix en el motor de desenvolupament.
Aquest autor considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament.
| Jean Piaget |
Piaget va unir en un discurs coherent les etapes del desenvolupament neurobiològic -des del naixement fins al final de l'adolescència- amb l'evolució de la intel·ligència humana, i va integrar-hi la influència del medi, és a dir, de la societat com a transmissora de cultura i valors.
La clau fonamental de la seva concepció rau en el fet que tots aquests factors estan interrelacionats en un desenvolupament evolutiu que busca permanentment l'equilibri en una successió d'estadis i períodes.
Piaget distingeix 4 períodes:
- sensoriomotor (del naixement fins als 2 anys)
- preoperacional (fins als 7 anys)
- operacions concretes (fins als 11 anys)
- operacions formals (fins al final de l'adolescència)
Només en aquest últim període assolim el pensament complex que caracteritza la intel·ligència humana.
| Eduard Spranger |
| Rudolf Steiner |
Va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual.
| Kerschensteiner |
Kerschensteiner va ser influenciat per Pestalozzi i Dewey, el qual va propugnar l'escola del treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional.
Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.
Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.
| Makarenko |
Makarenko sempre va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers. Per tant la seva idea per evitat els problemes de l'educació era aconseguir un canvi en la conducta dels colons. Es pot destacar:
- Objectius: constructors actius i conscients del comunisme; disciplina conscient; col·lectivitat; colònies de treball.
- Colònia Gorki: dins d'aquesta colònia, però, hi ha robatoris. Això fa que hi hagi un “consejo de comandos”, el qual no funciona però hi ha unitat i cohesió de grup i fa que hi hagi el treball col·lectiu.
| Freinet |
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos culturals. Són els mètodes naturals, aquest autor deia: s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure, pots parlar del que vulguis. Se'n destaca, llavors:
- El text lliure
- El llibre de la vida
- La impremta escolar
- La fotografia i el cinema
- La ràdio i l'electròfon
- Les màquines d'instrucció
- El pla de treball setmanal
- Els mètodes naturals
- La biblioteca de treball
La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l'escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. A l'escola s'ha d'aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu, per tant es parteix de principis sòlids, universals i coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.
Aida, Magda, Meritxell i Eunice
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada