Tema 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Édouard Claparède

Édouard Claparède:  (24 de març de 1873 - 29 setembre de 1940 Ginebra) va ser un neuròleg, pedagog i psicòleg infantil suís. Claparède va cursar els seus estudis universitaris a Alemanya, Suïssa i França. Es va especialitzar en psicologia infantil, ensenyament i memoria. En les seves teories es va consolidar en estreta relació la pedagogia amb la psicologia infantil, la qual cosa el va portar a organitzar un seminari de Psicologia Educacional en 1906. I sis anys més tard va fundar l'Institut Rousseau (1912). Avui dia, Institut de Ciències de l'Educació. Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors a que observessin als seus alumnes i a partir d'aqui començar a construir les classes. Amb el concepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. L'educació havia de servir per preparar-se per a la vida.
El seu estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil va trobar continuïtat en l'obra de Jean Piaget.

Henri Wallon

Henri Wallon: (1879-1962 París). Es va graduar en Filosofia, va acabar medicina i es va doctorar en lletres. Així doncs, va ser un psicòleg, filòsof i professor del Col·legi de França i director de l'Escola d'Alts Estudis i Director del Institut d'Investigacions Psicobiològiques del Nen, de París.

Els primers treballs de Wallon s'orienten cap a la psicopatologia, per centrar-se posteriorment en la psicologia infantil i l'orientació. Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat, en el que hi ha un problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen (uns 3 anys) i els altres. Aquest autor defensava un concepte unitari de l'individu i va coincidir amb Vygotsky en l'afirmació de que el nen és un ésser social des de que neix i que en la interacció amb els altres hi resideix la clau del seu desenvolupament.

Vigotsky

Lev Semianovitx Vigotski: (17 novembre 1896 - 11 juny de 1934 a Moscou, Unió Soviètica). Va ser psicòleg jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, fundador de la Psicologia històric-cultural i clar precursor de la neuropsicologia soviètica. 
Vigotski és conegut com el Mozart de la psicologia, per la seva obra, en la que la idea fonamental és el desenvolupament dels humans que consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que són transmesos a través de la interacció social, la qual es converteix en el motor de desenvolupament.
Aquest autor considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament. 

  

Jean Piaget

Jean Piaget: (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Piaget ja d'estudiant de batxillerat va mostrar uns dots extraordinaris per a la biologia. Després, va ser professor de filosofia i de psicologia a diverses universitats europees. La seva extensa obra comprèn des de l'epistemologia (filosofia de la ciència) fins a la biologia i la psicopedagogia.
Piaget va unir en un discurs coherent les etapes del desenvolupament neurobiològic -des del naixement fins al final de l'adolescència- amb l'evolució de la intel·ligència humana, i va integrar-hi la influència del medi, és a dir, de la societat com a transmissora de cultura i valors.
La clau fonamental de la seva concepció rau en el fet que tots aquests factors estan interrelacionats en un desenvolupament evolutiu que busca permanentment l'equilibri en una successió d'estadis i períodes.
Piaget distingeix 4 períodes:

• sensoriomotor (del naixement fins als 2 anys)
• preoperacional (fins als 7 anys)
• operacions concretes (fins als 11 anys)
• operacions formals (fins al final de l'adolescència)

Només en aquest últim període assolim el pensament complex que caracteritza la intel·ligència humana.

Eduard Spranger

Eduard Spranger:  (Berlín 1882 - Tubinga 1963). Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Rudolf preconitzà una educació liberal i integral, a més va establir una relació entre escola - cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques. Segons aquest autor, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

Rudolf Steiner

Rudolf Steiner: (25 de febrer de 1861 - 30 de març de 1925, Austràlia). Va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinànima, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments.

Va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual.

Kerschensteiner

Georg Kerschensteiner: (Munich 1854 - 1932). Va ser un pedagog, matemàtic i físic alemany. L'any 1854 va ser nomenat Conseller d'Institució Pública i a partir d'aquell moment esdevingué una figura clau en el món de la pedagogia alemanya, especialment en la ciutat de la seva residència. 

Kerschensteiner va ser influenciat per Pestalozzi i Dewey, el qual va propugnar l'escola del treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional.
Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.

Makarenko

Anton S. Makarenko: (13 de març de 1888 - 1 d'abril de 1939, Moscou). Va ser un pedagog, escriptor, mestre d’escola de primària, mestre d'institut de magisteri. Va fer uns cursos pedagògics i va fundar cases cooperatives per orfes de la guerra civil, el qual se'n destaca la Colònia Gorki (recollien els nens orfes i delinqüents per educar-los). 

Makarenko sempre va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers. Per tant la seva idea per evitat els problemes de l'educació era aconseguir un canvi en la conducta dels colons. Es pot destacar:

• Objectius: constructors actius i conscients del comunisme; disciplina conscient; col·lectivitat; colònies de treball.
• Colònia Gorki: dins d'aquesta colònia, però, hi ha robatoris. Això fa que hi hagi un “consejo de comandos”, el qual no funciona però hi ha unitat i cohesió de grup i fa que hi hagi el treball col·lectiu. 

Freinet

Célestin Freinet et Élise: (Gars, 15 de octubre de 1896 - Vence, 8 de octubre de 1966), pedagog francés i creador de les Técniques que porten el seu nom, utilizades en nombrosos mètodes d'Investigació Pedagógica. L’any 1920 va tornar ferit de la guerra de les trinxeres i es va plantejar llavors, ser mestre d’escola, però li van oferir ser pensionista de guerra. Finalment va decidir anar-se'n a treballar de mestre.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos culturals. Són els mètodes naturals, aquest autor deia: s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure, pots parlar del que vulguis. Se'n destaca, llavors:

• El text lliure
• El llibre de la vida
• La impremta escolar
• La fotografia i el cinema
• La ràdio i l'electròfon
• Les màquines d'instrucció
• El pla de treball setmanal
• Els mètodes naturals
• La biblioteca de treball

La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l'escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. A l'escola s'ha d'aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu, per tant es parteix de principis sòlids, universals i coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.

Aida, Magda, Meritxell i Eunice