L’Escola Moderna de Ferrer Guàrdia

Ferrer Guardia

Ferrer Guàrdia va recollir la tradició moderna iniciada per  Rousseau en el segle XVIII, per a adaptar-la a l'anarquisme i el lliure pensament que floria en les ciutats industrials.

Una gran herència, va fer possible que pogués portar a terme el seu projecte en la ciutat de Barcelona, on inaugura a l'agost de 1901 l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària, que li va implicar l'enemistat amb els sectors conservadors i amb l'Església Catòlica.

L'Escola Moderna promoguda per Ferrer funciona intermitentment a Barcelona des de 1901 fins a 1909, període en el qual es clausura repetides vegades i sofreix la persecució dels sectors polítics i religiosos més conservadors de la ciutat.

En les seves aules va tenir escolaritzats a més d'un centenar de nens d'ambdós sexes, i en la que s’impartia la coeducació, ensenyaments científics i humanistes, es fomentava la no competitivitat, el pensament lliure i individual, l'excursionisme al camp, i el desenvolupament integral del nen. Durant tot el primer terç del segle XX, desenes d'escoles, ateneus llibertaris i universitats populars seguirien els plantejaments ferrerians de l'Escola Moderna.

Per tant, els principals principis educatius i els criteris pedagògics són:

Principi educatiu	Criteri pedagògic
Lliure pensament	· Escola laica · Coeducació · Es treballa la cohesió entre sexes i les diferents classes socials
Desenvolupar l’autonomia dels infants	· Escola sense premis ni càstigs · Fomentar la cooperació entre els companys · Repartir les responsabilitats de l’aula entre tots els companys, treball col·lectiu
Fomentar l’autoaprenentatge	· L’escola és oberta a la participació de les famílies i el barri · Molta importància a la lectura · Observació de la naturalesa, les persones, la societat, la vida rural i urbana · Les fases del procés educatiu són l’observació, la teoria i la pràctica.