Activitat tema 10

L’avaluació: explicació, modalitats, models. La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya.

Avaluació:

Consisteix en determinar la qualitat de l’aprenentatge en base a dos criteris fonamentals: eficàcia (obtenció dels objectius educatius projectats) i eficiència (valoració dels resultats assolits, segons les inversions o els mitjans disponibles, tenint en compte el context social).

Models d’avaluació:

- Model integral d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu (Professor Castillejo 1988):

Aquest model d’avaluació està basat en el model europeu EFQM de la gestió  d’empreses, per  la millorar de  la productivitat.

El professor Castillejo va desenvolupar el següent patró, el qual marca un model integral d’avaluació de la qualitat i l’adapta  al sistema educatiu del moment (1988), i el qual es pot aplicà i de manera entenedora al sistema escolar actual: 

Tot sistema educatiu té una entrada: IMPUT (l’alumne que ha d’assolir uns objectius establerts i s’ha de tenir en compte el seu punt de partida, entorn). Per analitzar tot el procés d’avaluació de forma integral, s’ha de tenir en compte els diferents  àmbits:

- L’espai legal

- L’espai organitzatiu

- L’espai tècnic pedagògic

- L’espai econòmic

Sols si és de forma integradora, podrem dictaminar un criteri d’avaluació en base a l’eficiència i l’eficàcia  del sistema educatiu. El resultat d’aquest es veurà reflectit a la sortida el OUTPUT (alumne amb el resultats obtinguts),

Es realitzaran un microanàlisis (avaluacions de centres) i un macroanàlisis (avaluació general del sistema educatiu).

- Modelo EFQM de Excelència (Versió en vigor des de el 22/4/99)

Mapa dels  Criteris del Model

Aquest model d’avaluació s’utilitza a la gestió  d’empreses,  el seu concepte fonamental és l’autoavaluació basada en una anàlisi detallat del funcionalment del sistema de gestió de l’organització utilitzant com a guies els criteris del model.

La utilització sistemàtica i periòdica del Model per part de l’equip directiu permet aplicar plans de millora, basats en fets objectius i la consecució d’una visió comú sobre les fites a aconseguir i les eines a utilitzar.

La seva aplicació es basa en:

1. La comprensió del model per part de tot els nivells de direcció de l’empresa.

2. L‘avaluació de la situació de la mateixa en cada una de les àrees.

El Model EFQM té com objectiu ajudar a les organitzacions a conèixer-se millor i a millorar el seu funcionament.

La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya:

A Catalunya les proves externes s’han anat introduint de manera sistemàtica i creixent a l’ensenyament obligatori des de l’any 2000.

En només deu anys, l’èmfasi de l’Administració educativa s’ha desplaçat de l’anàlisi exhaustiva dels processos a la valoració gairebé exclusiva dels resultats. Les causes d’aquesta transformació cal buscar-les, tant en la necessitat urgent de conèixer el nivell general de l’alumnat en un entorn curricular divers com en la indubtable influència de pràctiques similars en els països de l’OCDE.

Les proves dels centres educatius en diferents contextos:

• Les proves externes en el sistema educatiu espanyol:

Alguns dels nostres antecessors, els pocs que en els anys 50 del segle passat tenien el privilegi d’haver cursat estudis universitaris, parlaven del dificilíssim “Examen de Estado”, la superació del qual, després de set anys de batxillerat, permetia l’accés a la universitat. El pla de 1957 va suprimir aquesta prova i va substituir el 7è curs de batxillerat per un curs sencer de caràcter selectiu: el “preuniversitario”.

Amb a promulgació de la Ley General de Educación de 1970, l’anomenada Llei Villar Palasí, es creà l’Educació General Bàsica (EGB), la formació professional de 1r. i 2n. Grau (FP1 i FP2), el Batxillerat unificat i polivalent (BUP) i el Curs d’orientació universitària (COU). Es van suprimir totes les proves selectives del sistema anterior i només es va conservar la prova de selectivitat, al final del COU, per garantir un determinat nivell bàsic per a l’accés a la universitat.

La primera gran llei educativa de la democràcia, la LODE (Llei Orgànica del Dret a l’Educació) no va arribar fins al 1985. Aquesta llei regulava els principis constitucionals en l’àmbit educatiu; però no modificà el currículum.

L’any 1990 es promulgà la LOGSE (Llei d’ordenació general del sistema educatiu) que va modificar tot el sistema educatiu i el currículum.

Posteriorment, la LOE (2006) planteja les proves d’avaluació diagnòstica al final 4t d’educació primària i de 2n d’ESO, com a proves externes que el centre educatiu gestiona internament per tal de conèixer la situació del seu alumnat, sense incidència directa en la seva avaluació.

• Les proves externes a Catalunya:

A Catalunya, la recerca sobre competències bàsiques va començar el 1997 amb la col·laboració duta a terme entre el Consell Superior d'Avaluació, la FREREF (Fondation des Régions Européennes pour la Recherche en Éducation et en Formation) i els organismes corresponents de les comunitats autònomes de Balears i Canàries. Es van identificar les competències bàsiques en quatre àmbits del currículum (el lingüístic, el matemàtic, el tecnicocientífic i el social) i s’hi va afegir un àmbit nou: el laboral. La recerca va concloure amb la publicació “Identificació de les competències bàsiques en l'ensenyament obligatori” (2000).

• La prova internacional PISA:

Actualment PISA és el programa internacional més valorat per avaluar el rendiment de l’alumnat i recopilar informació sobre els factors estudiantils, familiars i institucionals que poden ajudar a explicar les variacions en el rendiment.

• Les proves d’estàndards als països de la OCDE:

La majoria de països de la OCDE tenen definits estàndards que els governs estableixen per concretar clarament quins són aquells coneixements, habilitats i actituds que s’espera dels estudiants en les diferents etapes de la seva educació.